Medicina i Enginyeria, els estudis universitaris amb majors oportunitats d'ocupació

El 77,6% dels joves universitaris aconsegueix ocupacions concordes a la seua qualificació. No obstant això, tenint en compte que els campus alberguen fins a 4.700 títols, existeixen grans diferències per branques d'estudis. Les millors oportunitats laborals es concentren entre els egressats en Ciències de la salut i Enginyeries i en les titulacions d'Informàtica i Gestió de dades. En el pol oposat, amb les menors oportunitats d'ocupació, se situen Belles arts, Conservació i restauració, Història de l'art, Protocol i esdeveniments, Gestió hotelera, Criminologia, Turisme i Estudis i gestió de la cultura. En el que no hi ha a penes diferències és entre la inserció laboral dels estudiants d'universitats públiques o privades.

Rànquing d'inserció laboral per camps d'estudi

Aquests són algunes dades incloses en l'última edició de l'O-Rànquing elaborat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (*Ivie), que ja està disponible en format en línia i que conté informació sobre els egressats en 2019 i la seua trajectòria entre 2020 i 2023. L'informe analitza els resultats d'inserció laboral de 108 camps d'estudi oferits per les universitats espanyoles, combinant indicadors d'afiliació, ajust del grup de cotització del titulat als estudis cursats i nivell salarial, aproximat per les bases de cotització.

La base mitjana de cotització dels universitaris diplomats en 2019 era de 31.000 euros (2023), però en Medicina superava els 41.800 euros anuals, mentre que en 13 camps d'estudis no aconseguia els 25.000. Logopèdia, Geografia i Conservació i restauració són els graus amb menor cotització (22.950 euros, 22.158 euros i 21.980 euros respectivament).

Diferències

En alguns camps de Ciències de la salut i les Enginyeries hi ha plena ocupació i la subocupació a penes existeix. Per contra, la inserció laboral en les Ciències socials, les Arts i les Humanitats presenta “debilitats molt marcades en desocupació” i salaris baixos.

Dels 10 primers graus del rànquing d'inserció laboral, quatre corresponen a salut (Medicina, Infermeria i Odontologia, que lideren la classificació, i Farmàcia) i sis, a enginyeries (Organització industrial, Desenvolupament de programari i aplicacions, Enginyeria electrònica, Enginyeria elèctrica, Enginyeria de telecomunicació i Enginyeria de l'energia).

No hi ha a penes diferències entre la inserció laboral dels estudiants d'universitats públiques o privades

Respecte a la titularitat dels centres on s'ha estudiat, les universitats privades formen al 20% dels graduats de les quatre carreres de salut amb major ocupabilitat, però només al 8% dels graduats de les enginyeries amb millors perspectives laborals. En el cas dels 10 camps amb pitjors resultats en inserció laboral, les universitats privades s'encarreguen de formar al 12% de l'alumnat.

L'anàlisi per branques d'ensenyament que proporciona el rànquing confirma els millors resultats de les titulacions tècniques i sanitàries en els principals indicadors d'inserció laboral. En el primer indicador d'inserció, el 88% dels estudis vinculats a Enginyeria i Arquitectura i el 77% de les titulacions en Ciències de la salut presenten una taxa d'afiliació superior a la mitjana, la qual cosa reflecteix una inserció laboral significativament més favorable. Aquestes dades contrasten amb la situació en Arts i Humanitats, on cap camp d'estudi supera la taxa d'afiliació mitjana dels acabats de titular. En Ciències, 5 dels 13 camps d'estudi se situen per damunt, mentre que en Ciències socials i jurídiques ho fa prop de la meitat (14 de 31).

L'atur entre els joves universitaris s'ha reduït del 19% (2020) al 12% (2024).

Triar una carrera de Salut o una Enginyeria fa més probable l'ajust entre ocupació i formació. En Ciències de la salut, el 92% dels camps aconsegueixen un ajust superior a la mitjana del 61%, percentatge que s'eleva al 85% en els camps d'estudi tècnics. Per part seua, 8 dels 13 camps científics superen la mitjana en aquest indicador. En canvi, l'ajust és clarament insuficient en les branques de Ciències socials i jurídiques i Arts i Humanitats, en les quals només 2 dels 17 camps aconsegueixen un percentatge d'ajust superior al 61%.

Atur juvenil

L'atur entre els joves universitaris s'ha reduït del 19% (2020) al 12% (2024). A més, segons l'Enquesta de Població Activa de l'INE, el percentatge d'egressats que aconsegueix tindre una ocupació concorde a la seua formació se situa en el 77,6%. És a dir, el percentatge de subocupació o sobrequalificació dels universitaris (els que treballen en llocs que no requereixen un títol d'educació superior) es redueix fins al 22,4%.

En marcat contrast amb les dificultats d'inserció que van afrontar els graduats universitaris durant l'última recessió econòmica, els egressats en els últims anys estan trobant moltes oportunitats de treball i més ocupacions ajustades a la seua formació. De les 500.000 noves ocupacions ocupats per joves d'entre 22 i 29 anys des de 2020, el 44% ha sigut per a universitaris, el 22% per a titulats en FP de grau superior i un 25% per a graduats de batxillerat o FP de grau mitjà. Dels 223.110 nous ocupats universitaris joves, el 89% ho són en llocs altament qualificats: directors i gerents, tècnics i professionals científics i intel·lectuals i tècnics i professionals de suport.

Consulta la notícia original ACI